Aqueixa de Justsuquinetes

Al.lota selvàtica del 87, projecte de dona amb forma de paraules escrites i collage deixant silencis a cada instant, aïlla-mots. Influència d’un enyor d’aigo enrevoltant.

Me vull enredar sense ofegar i cobrir tronc i branques i donar força i aire i anhels i colorins a un alzinar sense emprenyar.

Som estudiant d’anglès i català amb forma de filologia, però podria acabar a la Patagònia en acabar si m’hi estiren. Tornaria a n’es Putxet però, si m’hi havien de menester, llavonses els cobriria de vànoves i viatges i de més coses.

Darrerament not un futur que no pesa, poca matèria i un ara ben feixuc. Tenc por d’una casualitat que pareix esdevenir paral.lelisme, i de més coses efímeres.

Que demà m’agafin i me duguin a escoltar com alena una balena.