Amb el qual queda establert aquest nou grup unipersonal i sense esperança de deixar de ser-ho, però que per raons de pompa i solemnitat tractarà els diversos punts en plural. Cercarem només la poesia pura, sense artificis i absolutament certa. Siguin per tant benvinguts els admiradors de Vicent Andrés Estellés, Angel González, Ponç Pons, Jaime Gil de Biedma...

[Mas:]

Fora discussions vanes i guerres ideològiques entre tendències. Ni imparables ni romàntics, ni que si Foix o Verdaguer, versos comptats i clàssics o escriptura automàtica. Cada u campi com vulgui. No hem de perdre un minut, que la vida es curta i molt plaent.
D’uns n’aprofitem la saviesa i l’ortodòxia, dels altres la il•lusió i la passió, dels últims només la patilla.
Ens cansen profundament els blogs i la cultura cibernètica. Nosaltres que en som usuaris i partícips! Contradictoris, es clar.
Us heu fixat que al devorar la pantalla accelerem notablement l’ànsia d’informació immediata i aniquilem el plaer de la lectura pacifica? Intentem doncs llegir sobre paper i si pot ser sota l’ombra d’una olivera.
Odiem els premis literaris atorgats als altres per sa majestat en Sam Abrams. Que si està omnipresent a tots els jurats i acut prest a tots els actes, dic jo que no es deu llegir la meitat de les obres. Fora capelles i capelletes que els novells tenim les de perdre.
La anti-icona serà per sempre més na Maria de la Pau Janer, la segurament propera consellera de cultura del PP a les illes balears, una senyora que escriu gasetilles a l’Avui i alguns llibres que queden des d’ara censurats per als socis d’aquest congrés. Sense altre raó que atreure les simpaties de la immensa majoria dels catalans.
Obrim les finestres, els ulls i els porus i escoltem les orenetes i les veus del carrer, que ja ve l’estiu. Llavors sadollats de vida ja podrem escriviure.

Dit això, amics meus, i esgotat per l’esforç, torno a jeure sota l’olivera que deia més amunt, que jo és quant dormo que hi veig clar.