"Tenim l'art per a no morir a mans de la veritat” F. Nietzche.

Fa uns dies ‘La poeta descalça’ em deia que ‘El Periódico’ col•locava l’últim poemari de Joan Margarit, ‘Casa de Misericòrdia’, a la llista de llibres de NO FICCIÓ més venuts.
Un Dijous, al suplement de cultura de L'Avui, em trobava el mateix llibre a la llista de FICCIÓ.

Això va fer preguntar-me: la poesia és ficció o no ficció?

Podriem dir que la novel.la és ficció, i que un diari personal, com els d'Anna Frank, és no ficció... però i la poesia?

Jo diria que l'impuls inicial que provoca la poesia, pre-poesia, és no ficció, per exemple la mort d'una filla de Joan Margarit. Els poetes escriuen provocats per la realitat, es nodreixen dels fets.
Però quan la poesia s'escriu, es reescriu, s'estructura, treu rendiment d'una imatge o metàfora, es rima, es ritma, etc, aleshores és ficció ja que deixa de ser una experiència purament personal de l'autor per, un cop elaborada, trascendir cap a tots els seus lectors. Quan l’impuls de la no ficció s’escriu esdevé obra literària i, per tant, ja és ficció.
Que en penseu? A quina llista de llibres més venuts (si és que es ven) posarieu un poemari (si és que es publica)?

Puc afirmar, humilment, que F. Nietzche creu que la poesia és ficció ja que és un art que l'ajuda a no morir a mans de la no ficció?