12.04.07

Luis Garcia Montero i el buit

Publicado en Poesia

Autor:Ca!

El poeta espanyol, Luis García Montero, va ser la veu convidada el 21 de març a l’Ateneu Barcelonès, dins del cicle “En veu pròpia” que organitza l’Escola d’Escriptura i Humanitats. Francesc Parcerisas, que va presentar el poeta granadí, va dir que la poesia de Montero recull, com a material poètic, l’experiència quotidiana, la mateixa de la majoria de ciutadans, perquè té perdurabilitat i fa reconèixer als lectors alguna cosa que ja saben d’ells mateixos. Montero va fer una tria de la seva obra i va explicar la seva poètica, entesa com una reivindicació de la consciència individual però per mitjà d’un jo immers en la història.
L’autor ha fet una colla d’assajos sobre poesia. En parlar del darrer, Los dueños del vacío, on desfà mites sobre la poesia dels seus admirats Lorca, Neruda, Cernuda i Alberti, va remarcar el buit que hi pot haver rere les veritats. Fins i tot, rere d’una que en pot esdevenir, de falsa veritat, i serveix tant a la poesia: la nostàlgia. A raó d’això va citar de memòria Lorca i va dir que: “Les coses quan cerquen la seva veritat ensopeguen amb el seu buit”. En reproduïm el poema, de Poeta en Nueva York, per fer-ne la cita exacte.

1910
(Intermedio)

Aquellos ojos míos de mil novecientos diez
no vieron enterrar a los muertos,
ni la feria de ceniza del que llora por la madrugada,
ni el corazón que tiembla arrinconado como un caballito de mar

Aquellos ojos míos de mil novecientos diez
vieron la blanca pared donde orinaban la niñas,
el hocico del toro, la seta venenosa
y una luna incomprensible que iluminaba por los rincones
los pedazos de limón seco bajo el negro duro de la botellas

Aquellos ojos míos en el cuello de la jaca,
en el seno traspasado de Santa Rosa dormida,
en los tejados del amor, con gemidos i frescas manos,
en un jardín donde los gaots se comían a las ranas.

Desván donde el polvo viejo congrega estatuas y musgos.
Cajas que guardan silencios de cangrejos devorados.
En el sitio donde el sueño tropezaba con su realidad.
Allí mis pequeños ojos.

No preguntarme nada. He visto que las cosas
cuando buscan su pulso encuentran su vacío.
Hay un dolor de huecos por el aire sin gente
Y en mis ojos criaturas vestidas ¡sin desnudo!

10:55:51

Un cuc ens corca la boca de l'estómac.

No descansem fins a llençar-hi l'ham
i, un cop atrapat el cuquet, volem treure'l per la boca transformat en vers pronunciat, dit, segregat, cridat!

Els poetes son aquest cuc i aquest ham,
ambdues coses! El cuc i l'ham, el dolor i el bàlsam, l'ofec i el salvavides. Cucs, dolors i ofecs són les experiències viscudes i les preguntes no ateses... i la poesia respon (sempre respon) als desassossecs
i als interrogants, talment com un ham,
com un bàlsam o com un salvavides.

Autores

Autoestopista

Aqueixa de Justsuquinetes

Ca!

Macaralleta

El poeta horitzontal

La poeta descalça

abrir ventanas

Categorías

Barrios en Zona @ :

Autores

Buscador

<  Mayo 2024  >
Lun Mar Mie Jue Vie Sab Dom
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Archivos

Otros barrios

Licencia de Creative Commons

Sindicar esta bitácora