El cuc poètic. La poesia a l’ham

Un cuc ens corca la boca de l'estómac.

No descansem fins a llençar-hi l'ham
i, un cop atrapat el cuquet, volem treure'l per la boca transformat en vers pronunciat, dit, segregat, cridat!

Els poetes son aquest cuc i aquest ham,
ambdues coses! El cuc i l'ham, el dolor i el bàlsam, l'ofec i el salvavides. Cucs, dolors i ofecs són les experiències viscudes i les preguntes no ateses... i la poesia respon (sempre respon) als desassossecs
i als interrogants, talment com un ham,
com un bàlsam o com un salvavides.