31.10.07

Que no, que no

Publicado en Poesia

Autor:Aqueixa de Justsuquinetes

Que no, que no estic ovulant.
Estic tota sola,
ara just damunt un teulat.

Un moix negre i un bassiot de sang
me vénen ara a n’es cap.
Metàfora de sa mala sort
de tenir sa puta regla?

Vaig sentir que deien que noséquè
havia caigut des d’un 2on o d’un 3er,
però agonitzava, descartant així
que fos un cossiol; jo m’ho pensava.
Sa madona no plorava i jo
crec que aquell tros de pell
se va tirar fart de moltes coses.

Aquí dalt fa fresca, sí, sí
un bon salistro!,
però és que ja comença a ser temps
de treure sa cadira a n’es portal
amb un mocadoret pes coll
si en fa de falta. O no?

Ningú me contesta.
Aquests veïnats cada dia
són més fats. Només
treuen es cap si senten
olor de moix estampat.

Teulat, Bcn, 10 maig’07

00:01:38

Un cuc ens corca la boca de l'estómac.

No descansem fins a llençar-hi l'ham
i, un cop atrapat el cuquet, volem treure'l per la boca transformat en vers pronunciat, dit, segregat, cridat!

Els poetes son aquest cuc i aquest ham,
ambdues coses! El cuc i l'ham, el dolor i el bàlsam, l'ofec i el salvavides. Cucs, dolors i ofecs són les experiències viscudes i les preguntes no ateses... i la poesia respon (sempre respon) als desassossecs
i als interrogants, talment com un ham,
com un bàlsam o com un salvavides.

Autores

Autoestopista

Aqueixa de Justsuquinetes

Ca!

Macaralleta

El poeta horitzontal

La poeta descalça

abrir ventanas

Categorías

Barrios en Zona @ :

Autores

Buscador

<  Octubre 2007  >
Lun Mar Mie Jue Vie Sab Dom
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Archivos

Otros barrios

Licencia de Creative Commons

Sindicar esta bitácora